SENTIMENTS
He volgut parlar dels sentiments, però dels sentiments per a poder eixir més enllà de tots els desastres ocasionats per la guerra i visiblement vistos a la postguerra, època de la qual es parla en aquest llibre.
La llum de l’esperança. Que bonica paraula. Però es la pura realitat, per molt que ho neguem. Es l’esperança el que ens fa viure. Esperança en un futur millor, en que tot canviarĂ algun dia. En que la situaciĂł canviarĂ si va mal o que no canviarĂ si va be. Es l’esperança junt al nostre valor i la nostra força de voluntat el que ens fa seguir avançant. Tot aquell que perda l’esperança i el sentit de la vida per complet deixarĂ de ser humĂ per a transformar-se ne un monstre sense sentiments dominat per l ArĂ bia. InclĂşs quan estem deprimits podem a aconseguir veure una eixida un focus de llum, encara que no siguem conscients, encara que el dolor i la tristesa tinga mes força, inconscientment tenim esperança. Per que sinĂł que ens queda? No res, no li trobarĂem sentit a la nostra existència, de que ens serviria, estarĂem ni morts ni vius, estarĂem atrapats. Sense descansar i sens viure. Això genera malestar i violència, quan mes es perd l’esperança mes agressiu es torna u. Es la veritat. Hi ha diferents tipus d’agressivitat, es clar, però la desesperança acaba en violència. I aquest violència engendra mes violència. Per que si u es violent i comença a assetjar als altres aquests tambĂ© reaccionaran violentament. Es la nostra natura humana. El que passa es que la nostra racionalitat ens permet controlar-nos. O això o provoquem una guerra. I que saps? Que acaben sofrint tant innocents com culpables. Per que tenen que sofrir gent innocent? Però Ă©s que la gent no ho pensa? No pensa que les seves accions poden provocar sofriment, que els guerres no solucionen res? No ho entenc, per que tenim que guerrejar? Tot es sofriment, els dos bans tenen familiars que moren a la guerra, els dos bans sofreixen, i pa que? Per a que quatre tipus imbecils estiguen agust. La gent del poble no vol guerra, vol viure en pau i tranquil·litat, O això espere jo. Per tant per que s’han d’anar a molestar? HaurĂem de tindre tots una mĂnima educaciĂł, però això es molt difĂcil per molts motius.
